DIUMENGE IV D'ADVENT - 19 DESEMBRE 2010

Encara no puc dir Bon Nadal, però ja és a prop... Sortim a l'encontre


Josep, un home just
Mateu 1, 18-24
Als tres gran personatges bíblics que ens han acompanyat aquests dies d’Advent (Isaïes, Joan Baptista i Maria) s’afegeix avui la figura de Josep, el fill de Jacob, espòs de Maria...
L’evangeli que ens presenta la litúrgia és l’anomenada anunciació a Josep, perquè conté tots els elements d’aquest tipus de narració: –Josep, igual que Maria, rep un àngel del Senyor (missatge del Senyor), que li comunica que prengui a Maria a casa seva com a esposa, perquè el Fill que ha concebut abans de conviure juntsn no és fruit de cap relació sexual amb un altre home, sinó obra de Déu, fruit de l’Esperit...
El relat s’entén millor si tenim el compte els costums matrimonials jueus. Una primera celebració entre els nuvis eren els esponsals, pels quals el noi i la noia quedaven constituïts com a veritables esposos; i una segona celebració era el fet d’anar a viure junts, que no es donava fins quan el noi pogués portar a la noia a casa seva, i així poder viure independentment.
La grandesa d’esperit de Josep es posa de manifest abans de rebre el missatge de Déu. Renuncia a denunciar la seva esposa (situació, per altra banda, que comportaria la seva lapidació per adúltera...) Confia en ella i acata el misteri. Era un home bo i es proposava simplement desfer en secret l’acord matrimonial.
¿Què vol dir que era un home bo? La paraula original hebrea que s’ha traduït per bo vol dir exactament home just; i a la Bíblia, un home o una dona justos són aquells que es troben en plena comunió amb Déu i es mostren sempre disposats a fer la seva voluntat i a acceptar els seus projectes.
Josep, home bo i just, no és sinònim d’home feble, ingenu, acrític o càndid.
El Papa Joan XXIII que tenia una gran espiritualitat josefina, va passar tot just a la història com el Papa bo, tot ell tot bondat, i no va ser precisament una Papa feble ni pusil•lànime...

LA PUNTILLA
Emigrantes
¿Cómo vivirán el misterio de la Navidad, o cómo pasarán las fiestas, el más de un millón de emigrantes que hay en Catalunya?
La pregunta nos inquieta y nos preocupa, porque para muchos de ellos, la Navidad del consumismo frenético será una auténtica bofetada.
La pena y el dolor del emigrante no se entienden si no se han experimentado.
Y lo peor no es solamente la precariedad de dinero y de trabajo con que se ven asediados, sino los malos rollos que han de aguantar sobre sus personas.
El Ayuntamiento de Barcelona acaba de señalar una serie de tópicos que suelen ser frecuentes cuando se habla de ellos:
–abusan de la salud pública y colapsan los servicios sociales;
–cometen delitos y nos quitan el trabajo;
–hacen que baje el nivel de Educación y no se adaptan a nuestras costumbres;
–tienen muchos hijos para aprovecharse de las ayudas sociales;
–muchas mujeres se dedican a la prostitución
–no se integran y ponen en peligro nuestra identidad nacional
–introducen costumbres ajenas a nuestra cultura…
¡Qué mentes más estrechas!