Diumenge V e durant l'any-C- 8 de febrer 2009- La Puntilla: La polilla

Aquí estic, en la nostra trobada setmanal.
Que tingueu una bona setmana
Manel

El Senyor sosté els desvalguts
i abat els injustos fins a terra.
(Salm 146)

No restar insensibles davant el sofriment

En aquest comentari a la Paraula d’avui, hem de començar fent referència al llibre de Job que hem llegit a la primera lectura.
Com és conegut, es tracta d’un llibre que ens posa davant el sofriment de les persones; i en el paràgraf que hem proclamat hem sentit el crit d’un home desolat i desesperançat.
Avui són també molts els homes i dones que han d’afrontar una vida de lluita i dificultats; i són molts els qui es troben de cara amb el profund misteri del mal.
Doncs bé, en contraposició a aquesta humanitat que sofreix, el Messies havia estat profetitzat com a guaridor.
Diumenge passat, Marc ens situava a Jesús sanant un endimoniat, i avui continua en la mateixa línia: guareix a la sogra de Pere, i l’evangeli afegeix que també va curar molts malalts de diverses malalties, i va treure molts dimonis...
Ja varem dir que Marc és un evangelista sempre més disposat a mostrar què va fer Jesús, que no pas a dir-nos què va dir.
Jesús és el Messies que guareix no només els sofriments físics, en determinats casos, sinó sobretot aquell que ens allibera dels mals morals i espirituals que esclavitzen la vida interior de les persones.
¿Com es tradueix, però, a la vida pràctica aquesta afirmació?
¿Què fa Jesús amb la sogra de Pere? Li dóna la mà. ¿No són molts avui els homes i dones que necessiten que algú els hi ofereixi un cop de mà?
¿Quins valors evangèlics tornaran la pau, el benestar interior i la felicitat a tots aquells que més ho necessiten? La compassió, la solidaritat i les reivindicacions de la dignitat humana...
I l’evangeli d’avui acaba amb un final que cal tenir molt en compte: ningú dóna el que no té... Jesús, que es buida en el servei als altres, necessita també omplir-se de força i gràcia, perquè no dóna qui no té.

LA PUNTILLA
La polilla
Carl Jung (1875-1961), famoso psicólogo y psicoterapeuta suizo, solía utilizar una sugerente metáfora para explicar la falta de aceptación de nuestras limitaciones:
–¿Qué sabe sobre Australia –decía- una polilla que está encerrada en un armario y se está comiendo una manta de lana australiana?
–Y él mismo se respondía: –Nada, no sabe nada…
Esta metáfora puede tener diversas aplicaciones, y a mí siempre me ha evocado a tantas y tantas personas que osan disertar y pontificar sobre temas de los que, como la polilla, no saben prácticamente nada.
¡Qué tremenda hoy la incultura religiosa de los jóvenes y de los no tan jóvenes!
Claro que ya se sabe que la ignorancia es muy atrevida.
Pero es mucho más atinado no hablar de lo que se desconoce. Y mucho mejor todavía, esforzarse en informarse debidamente.

Fins la propera. Salutacions