4 i 6 de gener 2009- Segon diumenge després de Nadal - Festa de l'Epifania - La PUNTILLA: Yo, ¿quién soy?

Benvolguts i benvolgudes, un bon any 2009, ple de noves il·lusions i ganes de fer coses. I per fer, pensar i reflexionar.


SEGON DIUMENGE DESPRÉS DE NADAL - B
La saviesa creadora de Déu

En aquest segon diumenge dins del cicle litúrgic de Nadal, un tema que es repeteix al llarg de les tres lectures és el tema de la Saviesa creadora de Déu.
A la primera lectura, un savi d’Israel ens mostra aquesta Saviesa amb la seva bellesa resplendent i afirma que plantà la seva tenda enmig del poble.
Sant Pau ens diu que és a l’Església on es manifesta aquesta Saviesa de Déu.
I l’evangeli ens torna a repetir que el Crist, Saviesa de Déu feta carn, ha vingut a viure enmig nostre i s’ha inserit en la nostra història, per tal d’orientar-la i de fer-la lluminosa.
Una petjada de la Saviesa creadora de Déu és la saviesa humana que tot ésser humà posseeix i desitja incrementar. Una saviesa humana, però, que si ha de ser manifestació de la saviesa de Déu, ha de ser sempre creadora i creativa, lluminosa i orientadora. En definitiva, la veritable saviesa que encerta en saber fer de la vida una vida amb sentit.

Dimarts, 6 de gener
EPIFANIA DEL SENYOR
El trobaren en la feblesa

Com ja coneixem, aquesta festa coneguda amb la paraula grega Epifania, que significa manifestació, és una repetició de la festa de Nadal. I és que Nadal és la festa de les esglésies occidentals, mentre que Epifania és la festa de les esglésies d’Orient. De fet, però, són dues festes complementàries. Al Nadal celebrem un fet, i a l’Epifania, la dimensió d’aquest fet. Crist neix, i Crista neix per a tothom, no només per al poble jueu. Lluc indica que els primers adoradors de Jesús van ser uns pastors d’Israel; mentre que Mateu (evangeli d’avui) destaca que van ser uns gentils els primers en reconèixer Jesús i que es posaren en camí per cercar-lo.
Cercar, fer camí: aquesta és la gran lliçó dels anomenats mags. Un camí de recerca de Déu amb sis etapes molt definides: –llegir els signes dels temps (estrella); –reflexionar sobre ells; –sortir d’un mateix i llançar-se a l’aventura; –afrontar les dificultats del camí; –trobar en la feblesa allò que cercaven;–i canviar de ruta i esbrinar nous camins...
Al Crist nascut a Betlem s’arriba sempre pel camí de la fe compartida. Al Crist de Betlem sempre se’l descobreix en la debilitat d’un nadó.


LA PUNTILLA
Yo ¿quién soy?
Khalil-Gibran, un gran poeta libanés, nacido en 1883 y muerto en 1931, a los 48 años, escribió que una de las preguntas más difíciles que le habían hecho en su vida y que no había sabido responder era ésta: Tu, ¿quién eres?
Por eso, aquel profesor, decidió hacerla también a sus alumnos, chicos y chicas de 16 y 17 años.
Las respuestas fueron de lo más variado:
–Un ser que se hace preguntas sin saber la solución
–Uno más en el mundo, sin importancia
–Un ser que busca la perfección
–Alguien que piensa y siente
–Un ciclón que no destruye, sino que intenta construir
–Un grano de arena en la inmensa playa de la humanidad
–Alguien que busca y lucha para abrirse camino en la vida
–Aún no lo sé…
–Una interacción entre lo que quiero ser, lo que puedo ser, y lo que me dejan ser
Saberse a sí mismo es un punto clave para ser uno mismo.

Amigues i amics, fins la propera setmana